divendres, 19 d’abril del 2013

El secret millor guardat de l'astronomia


 (Aquesta peripècia ha complit dos anys fa pocs dies. Hui l'he retrobada i la recupere per al bloc. Encara tinc les peces dins d'una bossa de plàstic.)

Fa uns anys vaig interessar-me per l'astronomia. Per passar el temps, igual que m'interesse per quaranta mil coses que després abandone i sobre les quals no arribe a tindre un coneixement ni tan sols superficial.Què hi farem; deu ser inconstància, vel·leïtat (paraula de dictat, amb dièresi i ela geminada), diletància, imbecilitat... Vés tu a saber! El cas és que quan ja havia assolit un coneixement ni tan sols superficial vaig deixar-ho, ara no recorde si pels arbres de ribera o per les guerres carlines al Maestrat. Tant se val. Durant aquell temps vaig adquirir un manual per localitzar les diferents constel·lacions en això que els manuals anomenen pomposament la cúpula celeste i que quan ho mires a la nit és, fonamentalment, negre. En vaig aprendre un grapat, de constel·lacions i ,fins i tot , si algú m'haguera conegut fugaçment en aquell moment podria haver arribat a creure que jo tenia alguna puta idea del que deia quan en algun passeig d'eixos d'estiu algú es quedava mirant la nit estrellada i en feia algun comentari. Que si les Plèiades, que si Taure, Aldebaran i Andròmeda i bla, bla, bla i bla, bla,bla. Molt de conte i molt de rotllo, però de forment ni un gra. El que vull dir és que no és gens complicat aprendre'n uns rudiments bàsics per  quedar bé amb la nóvia o si et conviden a sopar a un àtic.A més, com supose que hi ha molts borinots com jo, a  les llibreries hi ha una gran profusió de manuals, mapes i calendaris perquè no se t'escape ni l'asteroide més insignificant.
El nadal passat vaig pensar de regalar-li un telescopi al meu nebot amb la finalitat de fer d'ell un borinot feliç com jo. En vaig anar a vore un que estava bé de preu i no pintava malament. El vaig comprar. Dues vegades. El meu ha estat muntat en una habitació que li diem estudi però que no se sap ben bé què és. Encara no he pogut provar-lo com déu mana: hem fet algun viatge en què no feia al cas, i des del nostre pis només puc observar una veïna de vora huitanta anys de la qual no dispose de manual. Per fi, aquest cap de setmana farem una eixida adient i m'he posat a desmuntar-lo amb la mateixa facilitat amb què vaig muntar-lo. Açò tampoc ha representat cap dificultat. Finalment, he anat a introduir-lo dins el maletí on s'ha de transportar. No he pogut, em sobren peces o em falten buits, clotets que no tenen la forma de les peces que jo tinc em miren desafiants i fent rialles burletes. M'he cagat en la mare que els ha parit i he posat les peces que m'han sobrat en una bossa de plàstic. Demà aniré a la llibreria a comprar un manual per a guardar telescopis al seu maletí. Estic segur que aquesta volta m'hi hauré d'aplicar més. Hi ha ciències amb secrets ben amagats que sols alguns elegits poden columbrar.