Ja fa hores que és fosc.
De fet, les dotze ja han començat a grimpar carreus amunt des de la base del
campanar. Al carrer inhabitat se sent el ressò de dos caminars
apressats. Són hui i demà, que s'han trobat i fan conversa per compliment. Hui li
dirà a demà que tot just ahir, a aquestes hores, conegué un dia que és pastat a
ell. Li preguntarà si són família. Demà, sorprés però alhora educat, li
contestarà que no, i pensarà per a ell: "Carai, com s'ha envellit aquest
dia en un no res. Que no sap que ahir és ell?" I passaran els dos volant,
sense temps de fer-hi coneixença. Esmunyint-se carrer avall.