divendres, 18 de setembre del 2015

En Tomico no és l'Antoni

  L'Orthotomicus erosus i el Tomicus destruens són dos escarabats de noms simpàtics. De fet els seus noms semblen noms de dolents de còmic. Però el seu caire divertit no passa d'ací. Tots dos són el que els llauradors valencians en diuen "minaors". El conegut "morrut roig" de les palmeres n'és un altre; són insectes fil·lòfags, perforen la soca dels arbres fins a destruir-los.

 El senyoret destruens, darrerament, "progressa adequadament" per la zona de la Calderona. A Porta Coeli està fent una faena d'allò més fina. I si us fixeu, també ha deixat pelada una de les muntanyetes del Puig (la de la "patà", si no vaig errat) i va fent via cap amunt de la falda del Mont Picaio. La feina que va fent es pot apreciar des de l'autovia; són eixos pins que rossegen, morts, entre els seus veïns encara verds. Ací rau el problema fonamental, sembla. Quan el pi es torna ros i l'autoritat, competent o incompetent, decideix talar-lo, el malparit de Tomicus ja ha passat a un altre pi, encara verd, i , és clar, talar pins que semblen sans sempre fa coseta si no ho mana un especialista. Faria, diguem-ne, una sensació pareguda, salvades les diferències derivades de l'estima pel cos propi, a amputar òrgans sans per tal d'evitar que una infecció és propague. Almenys és així per a qui valora els arbres per a alguna cosa més que per fer la paella el diumenge a l'ombra o perquè el gosset alce la poteta i li canvie l'aigua a les olives a la seua vora.

 L'altre, l'Orthotomicus, va fent via pel Montgó, segons he pogut llegir hui a la premsa. Ha aparegut als límits de l'incendi de l'any passat al parc natural. Aquests senyors Tomicos s'aprofiten de la debilitat dels arbres castigats per la sequera, pels incendis o per ambdues coses. Són paràsits, animalets sense consciència del mal que ens causen. Llàstima que uns altres animalets que sí que en deuen tindre, de consciència, vull dir, es comporten de manera pareguda creant lleis i fent negocis bruts a costa del sacrifici d'un patrimoni que ja fa molts anys que és irrecuperable.