dilluns, 3 d’octubre del 2016

Una certa fortor de gorg dogmàtic

Trobe que hi ha punts concrets sobre la pell del planeta on rebalsen les opinions fonamentals d'un determinat corrent polític, d'una idiosincràsia o d'una manera de veure el món. No crec que aquesta idea siga un desgavell si observem la nostra capacitat inqüestionable per tal d'ubicar l'epicentre d'un terratrèmol, un volcà o una massa forestal sobre la superfície terrestre; una borrasca a l'atmosfera, o una mola de peixos a la mar. En el nostre cas, el problema de les idees és la seua intangibilitat, qualitat que complica considerablement la seua localització física. Aquesta mena de concentracions es perceben més bé quan les idees són opinions inamovibles. Sembla que la fe cega, la creença sense condicions confereix al grumoll ideològic una densitat que provoca una fortor perceptible a l'olfacte d'algunes persones hipersensibles que són capaces d'advertir pudors desagradables en llocs on la majoria no percebem res. Aleshores, ens trobem davant un gorg de dogmes o un toll d'idees fixes. En aquest cas les creences s'arrapen a qualsevol element de l'entorn com un gat a una paret llisa.
De vegades, un péntol d'aquesta "no matèria densa" (concepte que concentra un nivell de paradoxa quasi insuportable) queda enganxat en alguna aresta que sobresurt de la realitat física i es fa visible durant una brevíssima estona si, qui està observant, no cal dir-ho, té un ull ben entrenat. Aquest dissabte al matí vaig veure un exemplar magnífic d'un prejudici tan ben ancorat entre les potes d'una taula de "railite" que cap raonament lògic era capaç de fer-lo fluir. Va ser a la terrassa d'un local entranyable de Benicalap, on de vegades esmorze en un ambient d'una moderada "saudade". Això que uns altres anomenarien un bar de "güelos". La conversa que es desenvolupà al meu costat fou un compendi admirable de classisme, intolerància, homofòbia, servilisme llepó d'arrel "caciquil", xovinisme pseudovalencianista, autocomplaença panxacontenta i autobombo fatu.
Pense sincerament que algú amb bona vista i millor olfacte hauria d'elaborar un mapa d'aquests punts del planeta. Localitzar-los amb exactitud pot resultar molt útil a l'hora d'explicar determinats fenòmens socials. A més ens estalviaríem tots els escarafalls habituals de certs mitjans de comunicació i una certa part de l'opinió pública que no troba com explicar-se, posem per cas, com els valencians (i no sols els valencians) han pogut (o poden), encara ara, votar com voten.

dimecres, 23 de març del 2016

Cosmopolita

Jo, que sóc més jove que la majoria dels bancals, recorde perfectament quan la gent utilitzava l'adjectiu "cosmopolita" sense "Rin tin tin". No obstant això, no m'estranya gens que algú ho faça hui en dia amb un cert to de mofa. Mireu què diu el DNV sobre l'assumpte:
cosmopolita [kozmopolíta]
1.adj. i m. i f. Que considera tot el món com a pàtria seua, que viu tan prompte en un país com en un altre, que es comú en tot el món.
Atesa la definició, coses com ara la Coca-Cola, el Burger King, els turistes ignorants, la targeta Visa o les samarretes de Messi i Ronaldo serien cosmopolites. Trobe que a cap cosmopolita dels d’abans li agradaria que el relacionaren amb aquestes coses que tan bé s’ajusten a la definició actual.
Si mire enrere no acabe de veure clar què va ocórrer abans; no sé ben bé si la gent començà primer a utilitzar la paraula “cosmopolita” amb “Rin tin tin” o si , al contrari, començaren a confondre “Rin tin tin” amb “retintín”. Confondre un usuari habitual de línies aèries low cost amb un cosmopolita és una cosa, però confondre una paraula tan suggeridora com “retintín” amb el nom d’un gos, per molt heroic que siga l’animalet, és una mostra de dispèpsia cultural. Un rot lingüístic, en podríem dir.
No sé, tal vegada és que no sóc tan jove com pense i comence a confondre les coses... ¿o deuen ser les coses, que s’estan tornant més confuses? No ho sé. En fi, que tingueu una bona Pasqua. Encara recorde quan, en comptes de conills, en menjàvem mones. De Pasqua, els conills, vull dir... amb un ou bullit al mig, les mones.