Boixos nois: els bojos del picamà

De xiquet recorde haver especulat  amb mon pare, que era culé, sobre el significat de boixos nois.  La definició d'un boig com algú “que ha perdut la raó o que experimenta intensament un sentiment o una passió” s’adiu molt bé amb el nom d’un grup de seguidors fanàtics d’un equip de futbol. Eixa explicació,  junt a l’analfabetisme dominant d’aquella època de la immensa majoria dels valencians pel que fa a la seua llengua em va fer oblidar el dubte durant molts anys. Si hi afegim que a València s’apitxa de manera compulsiva i que “molta Chent diu Chàtiva”, no resulta estrany que pensàrem que un boix fóra un boig.

Un carrer d'el Boixar

Amb el temps jo vaig aprendre a escriure en català sense gaire faltes d’ortografia i també ocorregué un fet significatiu: vaig anar a passar un cap de setmana a el Boixar, al Baix Maestrat. Vaig descobrir que el poble agafava el seu nom d’un arbust que abundava per la contornada i que es deia precisament boix. La seua fusta s’emprava antigament per fabricar diferents estris domèstics, com ara els boixets, amb els quals es feia la “punta de boixets”  que en castellà és “encaje de bolillos”. Existeix inclús un refrany que diu: “Molts boixets i poca punta”, i que és una altra manera de dir d’algú o d’alguna cosa que “és més el soroll que les nous”. Espigolant i removent vaig trobar una altra accepció de boix; un boix pot ser també un picamà, una maça o mà de morter per a picar, triturar, matxucar... això que en castellà en diem majar. Correlativament, en castellà, un picamà és un majadero.

Des d’eixe dia cada vegada que sent el nom dels ultres del Barça se’m fa viva una escena. Un parell d’individus joves seuen al menjador d’una casa de Barcelona un dissabte de vesprada. Beuen cervesa i fumen molt mentre esperen el moment per eixir cap al Camp Nou. Un d’ells diu. “Escolta, hauríem d’anar buscant un nom per a la colla, no?”, “Tu saps com es diu “majadero” en català?”. “Ni puta idea, noi, espera’t que ho miro al diccionari de la meva germana”. “Fotre!, se’n diu boix” . “Hosti, tu, boix... doncs m’agrada. Què et sembla els boixos nois?”.