Jo, que sóc més jove que la majoria dels bancals, recorde
perfectament quan la gent utilitzava l'adjectiu "cosmopolita" sense "Rin
tin tin". No obstant això, no m'estranya gens que algú ho faça hui en
dia amb un cert to de mofa. Mireu què diu el DNV sobre l'assumpte:
cosmopolita [kozmopolíta]
1.adj. i m. i f. Que considera tot el món com a pàtria seua, que viu tan prompte en un país com en un altre, que es comú en tot el món.
1.adj. i m. i f. Que considera tot el món com a pàtria seua, que viu tan prompte en un país com en un altre, que es comú en tot el món.
Atesa la definició, coses com ara la Coca-Cola, el Burger King, els
turistes ignorants, la targeta Visa o les samarretes de Messi i Ronaldo
serien cosmopolites. Trobe que a cap cosmopolita dels d’abans li
agradaria que el relacionaren amb aquestes coses que tan bé s’ajusten a
la definició actual.
Si mire enrere no acabe de veure clar què va ocórrer abans; no sé ben bé si la gent començà primer a utilitzar la paraula “cosmopolita” amb “Rin tin tin” o si , al contrari, començaren a confondre “Rin tin tin” amb “retintín”. Confondre un usuari habitual de línies aèries low cost amb un cosmopolita és una cosa, però confondre una paraula tan suggeridora com “retintín” amb el nom d’un gos, per molt heroic que siga l’animalet, és una mostra de dispèpsia cultural. Un rot lingüístic, en podríem dir.
No sé, tal vegada és que no sóc tan jove com pense i comence a confondre les coses... ¿o deuen ser les coses, que s’estan tornant més confuses? No ho sé. En fi, que tingueu una bona Pasqua. Encara recorde quan, en comptes de conills, en menjàvem mones. De Pasqua, els conills, vull dir... amb un ou bullit al mig, les mones.
Si mire enrere no acabe de veure clar què va ocórrer abans; no sé ben bé si la gent començà primer a utilitzar la paraula “cosmopolita” amb “Rin tin tin” o si , al contrari, començaren a confondre “Rin tin tin” amb “retintín”. Confondre un usuari habitual de línies aèries low cost amb un cosmopolita és una cosa, però confondre una paraula tan suggeridora com “retintín” amb el nom d’un gos, per molt heroic que siga l’animalet, és una mostra de dispèpsia cultural. Un rot lingüístic, en podríem dir.
No sé, tal vegada és que no sóc tan jove com pense i comence a confondre les coses... ¿o deuen ser les coses, que s’estan tornant més confuses? No ho sé. En fi, que tingueu una bona Pasqua. Encara recorde quan, en comptes de conills, en menjàvem mones. De Pasqua, els conills, vull dir... amb un ou bullit al mig, les mones.
