He buidat les butxaques d’uns pantalons per fer la bugada i m’he trobat tres fullets de propaganda de compradors d’or. Els he arreplegat caminant pel centre de València. Crec que és una opció que fins ara no havia valorat com toca. Jo, per no tindre, no tinc d’or ni els queixals de l’àvia, que en glòria estiga. I és ací on vaig errat. No és tractaria de vendre l’or que tinc, sinó de buscar-lo. No sigueu malpensats, no pense fer-me un pispa professional; ni tan sols un assaltador de velles que tornen de missa. Es tracta de tornar als temps de “El tresor de Sierra Madre” i de “La quimera de l’or”.
Alguns especialistes diuen que el patró or no és tampoc un valor segur i que tornar en metall noble els notres estalvis no és prudent. Hi estic d’acord. I com que tampoc no tinc or per vendre'n, me’n vaig a buscar-ne. Ja he localitzat un Kit de colló de mico per internet. M’imagine caminant per l’avinguda de l’Oest (que des d'ara direm avinguda del Salvatge Oest) amb el garbell a l’esquena i menant un carretó ben carregat de saquets d’arpillera plens a vessar de palletes(las pepitas en català són palletes) d’or. I després, al saloon, a cremar els quartos, a xamar i a veure les xicones ballar el cancan. Qui necessita Eurovergas? Ara només he de trobar un riu adient, preferiblement a tocar de casa i amb riberes arenoses. Això ja ho tinc més pelut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada