Una efemèride improbable per al dia de hui, 7 de gener.

Foto d'arxiu de l'albereda de l'Astènia Primaveral.

Quan el 7 de gener del 1962 el doctor Llopis i Bort va ser nomenat president de l'associació de veïns de la  urbanització on ell i la seua família passaven els dies d'esplai, ningú no podia imaginar el carés que temps a venir prendria l'acompliment de les obligacions d'un tal càrrec. Durant la reunió en què se li atorgà l'honor de vetlar per la bona marxa dels interessos del veïnat, Llopis va anunciar amb trompetes i tabals la primera d'un seguit de mesures encaminades a subratllar l'exclusivitat, distinció i singularitat d'aquell indret i dels seus habitants. Amb aquest propòsit va declarar: "Hem de fugir de la inèrcia i la mediocritat, així doncs, he pensat que els nostres carrers no tindran els noms ordinaris que solen tindre a les altres urbanitzacions, on la gent viu en carrers tan vulgars com ara: carrer de les Roses, els Clavells, els Lliris o les Gardènies; ni com aquelles altres en què es designen amb noms de ciutats o d'escriptors. Els nostres carrers tindran noms de malalties". La proposta era un desficaci  tan inusual que va ser acollida primerament amb un suau plugim d'aplaudiments. Però de cop i volta i inesperadament aquell ploviteig esdevingué un ruixat clamorós que desembocà en la unànime aprovació i el consegüent víctor generalitzat.

L'endemà el doctor posà fil a l'agulla i encetà la seua tasca. Començà pels tres carrers que travessaven  de nord a sud la urbanització i els batejà amb els noms ben sonors de carrer de la Dermatitis Seborreica, bulevard Hantington  i avinguda de la Diftèria. Tot seguit, i sempre defugint obvietats com ara el restrenyiment o la grip, disposà d'est a oest el passeig de la Toxoplasmosi, l'avinguda de la Periodontitis Necrosant  i l'albereda de l'Astènia Primaveral, aquesta darrera troballa, que va ser probablement el moment més inspirat del doctor, va ser rebuda amb admiració pel veïnat, i aviat l'albereda fou el lloc habitual de passeig tant de parelles de festejadors com d'enamorats no correspostos. A la cruïlla central de la urbanització va situar la Plaça de l'Escròfula.
Els primers mesos tot eren felicitacions i mostres d'admiració i respecte. El doctor Llopis i Bort va ser entrevistat en un programa de televisió on destacaren la importància de la seua actuació com a exemple de divulgació científica. També s'hi féu esment del fet que tots els veïns estaven rebent la correspondència sense les habituals confusions i maldecaps dels carters de les urbanitzacions amb carrers de noms florals. A la urbanització regnava tal harmonia que ningú va fer cabal de la sobtada calvície del veí del carrer de la Dermatitis Seborreica número 6, que sempre havia lluït una cabellera esponerosa, ja que altres veïns no residents en aquest carrer també clarejaven. De fet, dos mesos més tard,  quan el veí del número 22 de l'avinguda de la Periodontitis Necrosant va quedar totalment esdentegat, la majoria dels veïns pensaren que es tractava d'una malaurada casualitat. I qui sap fins a on podia haver arribat la cosa si un veí encuriosit que un dia tafanejava en una llibreria no haguera parat esment en el segon volum del "Glossari Lèxic Bàsic de Medicina i Automoció", justament aquell que conté els mots d' "escròfula" a "trocla", i mogut per l'afany de coneixement, va descobrir que l'escròfula era el nom obsolet d'una malaltia associada a la tuberculosi, que acabava d'enviar al clot al seu veí de la plaça homònima.
Quan aquest veí va fer córrer la brama, els residents de la urbanització s'afanyaren a convocar una reunió urgent per demanar al president de l'associació de veïns el canvi de nom dels seus carrers, així com de la nova glorieta que estava a punt d'inaugurar-se al parc central i que Llopis i Bort havia projectat com a glorieta de la Pesta Septicèmica. Durant la reunió el doctor es va mostrar tothora escèptic amb les insinuacions dels seus conveïns. Malgrat tot va accedir a canviar el nom a la glorieta. En aquell moment, Llopis, que era home d'interessos múltiples, intentava ampliar els seus coneixements sobre geologia i va tindre una idea  lluminosa. Atés que la glorieta ocuparia l'epicentre de la urbanització el nom més adient seria: "Glorieta de les Ones Sísmiques".
A  hores d'ara ningú no ha tornat a construir als terrenys de la vella urbanització. No obstant això, cada primavera es pot vore algun ferit de Cupido penant entre els enderrocs i les branques en flor dels Cercis siliquastrum.