Declaració final de principis

No m’agrada massa  parlar del treball, però hui hi faré una excepció. Ja fa temps que em plantege un canvi en la meua pedagogia, així és que hui m’hi he decidit. Puge ara dels “xinos” on he comprat dos bolis Bic Cristal de color verd. Hui, quan pujava amb el tren cap a Castelló de la Plana he pensat que ja estava bé de corregir en roig. El roig és agressiu, simbolitza la prohibició; és el color de la sang. En canvi el verd és el color de l’esperança, simbolitza la natura i l’amanida de lletuga(a l’Horta a l’enciam li diem lletuga, i és una paraula correcta i verda, com els meus bolis). He decidit que no vull ferir més la sensibilitat dels meus alumnes amb el color roig; el verd es confon amb el blau fàcilment, agafant la correcció una tonalitat més suggeridora que imperativa. “Gent jove, pa blanet (o mollet, o tou)” diu la dita. I ,n’estic segur, eixa serà la primera crítica que rebré: que sóc massa mollet amb ells, que el joves d’ara el que necessiten és mà dura (fins i tot ells sovint ho diuen) . Doncs us diré algunes coses: primera, que la democràcia m’ha ensenyat que si una cosa la diu molta gent o és mentida o poc li falta; segona que no em demaneu que faça amb els vostres fills en tres hores a la setmana durant un any el que vosaltres no heu sigut capaços de fer en dècada i mitja; tercera, que sí, que no cal que hi busqueu més, que sóc mollet, de bon cor i millor coradella (això ho dic jo) i que no pense canviar ara als 44 anys, entrant a classe com si fóra un sergent, cosa que ,sens dubte acabaria en esquizofrènia paranoide. A més,el sistema perdria un projecte de professor mollet i vosaltres un amic suposadament equilibrat. I dic jo, ¿què collons faig donant-li voltes al nano si pot ser que aquest siga el meu últim any en aquest negoci?