Rasmuson Sons

(Són sons per a canta-los al vent) 

Rasmuson Sons són un grup de l'Horta Nord, format per quatre germans que van sorgir del no-res (Isidre, Tico, Tonico i Enric Rasmuson). Durant la darrera setmana, els Rasmuson han estat gravant el seu disc de debut: un EP de sis cançons que, després d'escoltar-lles, et deixen en un estat de confusió, com si t'hagueres quedat adormit a la soca d'un xiprer dels pantans, al mig del Bayou, i t'hagueres despertat a l'ombra d'una figuera vora un carxofar d'Albalat, una experiència pareguda a la que visqué el montoliveter Pere Aleixandre a Terra Santa.

Els Rasmuson, per part de pare, tenen una forta tendència a la dissipació; de fet, ningú sap ben bé on viuen, ni tampoc de què. Hi ha una llegenda quasi mítica que situa l'origen de la família en una barraca feta de somiers, plàstics i cartons vora un braçal de la séquia reial de Montcada. El cas és que la seua obra no té un interés econòmic ni professional. De fet, no cobren drets per les seues cançons, perquè diuen que pertanyen del poble i que ells viuen bé espigolant i collint el repom de la taronja. Són gent de la que ja no n'hi ha i que, segurament, tampoc no ha existit mai.

Malgrat tot, volen agrair algunes coses: la primera, l'autoria del gentilici "Nord-hortícola", que utilitzen al títol del disc, que és una troballa de Santi Almenar, insigne Albalater, que generosament ha accedit a l'ús i abús del terme; i en segon i tercer lloc, a Noel Rosa i Newton Mendonça, autors de les lletres de "Feitiço da Vila" i "Desafinado", respectivament, que han inspirat les lletres de "Qui naix a la Vila" i "Descafeïnat", també respectivament. Els Rasmuson son àcrates i ateus, però concedeixen al César el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu, altra volta respectivament. El resultat és una encarnació tan real de les humanes contradiccions, que ens fa dubtar que aquests entranyables germans no siguen una entelèquia o un concepte absolut encara per descobrir. En fi, ací us deixe aquest treball de debut que esperem que no siga l'últim. L'últim debut, vull dir, perquè les aficions dels Rasmuson abasten tots els camps de les arts, la qual cosa els converteix en nefastos treballadors.

  Àudio de les sis cançons

.