Matí

Ma mare té setanta-huit anys i ja li cal ajuda per a fer i  entendre moltes coses. Hui hem dedicat el matí a fer-ne algunes  i hem intentat entendre unes altres. Hem passat per ma casa un moment i ,mentre jo feia una escurada endarrerida, ella, per no estar-se amb una mà damunt l’altra, anava plegant un bugada que hi havia damunt d’una cadira. He posat un disc de el Botifarra, per amenitzar i per vore quina cara feia. Jo la volia sorprendre, però ella encara ho ha fet més. Després d’escoltar unes cançons en silenci o taral•lejant alguna tonadeta ha girat el cap i ha dit: "D’on has tret este disc? Està tot en valencià…" He de confessar que no he sentit el més mínim impuls de parlar-li de la diglòssia ni de la normalització lingüística. Deu ser que estic de vacances o que la deformació professional va perdent-se al mateix ritme que es perd la professió. Vés tu a saber a estes hores...