dilluns, 29 d’octubre del 2012

Embolica que fa fort

Segons el DCVB, aquesta expressió "es diu al·ludint a una persona que complica les coses amb mentides o que diu molts de disbarats". No esmenarem ara els mestres Alcover i Moll, però l'explicació és una miqueta elemental. També pot ser que l'expressió haja adquirit nous matisos amb el temps. Jo hi afegiria, si  més no, que qui embolica d'aquesta manera té la voluntat de fer passar garsa per perdiu.
Torne ara de ca ma mare. Ma mare és una antiga clienta de la CAM (Caixa d'Astalvis de la Mediterrània). Alguns estareu pensant què faig escrivint açò en comptes d'estar canviant els estalvis de ma mare de banc. No patiu, ja sé que la CAM ha sigut absorbida(o xuclada?) pel Banc de Sabadell i que ningú sap ben bé què passarà ara. Però prou feina tindríem si cada volta que sentim una notícia sobre la solvència de tal o tal altre banc o sobre com són de malparits els seus amos haguérem d'anar canviant estalvis d'ací d'allà. A més, ja fa temps que canviàrem els estalvis de la mare al patró or i enrajolàrem el bany amb els lingots. Tanmateix, com que no en tinguérem prou per fer també la cuina, hem deixat alguns estalvis en metàl·lic al banc (o això pensem).
I ara, per fi, arribe on anava: hem rebut una carta amb les noves condicions del contracte com a client minorista, derivades de la fusió i de les noves normatives, directives i altres "ives".No sé com m'ha pegat per llegir-la però ho he fet (sí, ja sé que hauria de fer-ho sempre) i fixeu-vos quin bonic títol encapçala l'apartat número quatre:

4. Advertencia general sobre la excepción a la obligación de evaluación por el banco de la conveniencia.

És senzillament fascinador. Supose que molts de vosaltres ja haureu perdut el gust per la sintaxi, si és que alguna vegada gaudíreu amb ella. Siga com siga, proveu de fer una anàlisi somera. Què? Ja heu trobat  el nucli del sintagma? Perquè açò és un sintagma, amics i amigues. I nominal, per més senyes. No és una oració, no. Que no veieu que no té verb personal? És un senyor sintagma nominal. Un sintagma del tipus de
Rind­fleisch­etikettierungs­über­wachungs­aufgaben­übertragungs­gesetz, que té 63 lletres i és, oficialment, la paraula més llarga en alemany. I que vol dir: "Llei sobre la transferència de les obligacions de vigilància de l'etiquetat de la carn de vaca i la designació del bestiar boví".
Bé, ja podeu alenar. Ara, anem a pams. Aquests dos sintagmes nominals allargassats fins a l'infinit tenen, a més d'això, alguna cosa més en  comú: per una banda, cal llegir-los més d'una vegada per poder capir el significat exacte; i per altra, els dos fan referència a obligacions. Digueu-me malpensat però jo crec que enunciar obligacions d'una manera tan fosca i poc entenedora no pot ser casualitat. I més encara entre dos mons  distants i distints com ho són Alemanya i Espanya. Jo ,malgrat tot, em decante per l'alemany. Més que res perquè a la segona llegida ja saps poc més o menys que estem parlant de bous i vaques, mentre que en el cas del sintagma espanyol, si el traus del seu context, mai no sabries si el que no té l'obligació  d'avaluar el banc és el  consum de drogues o les postures del Kamasutra.
Normalment, segons he pogut deduir de la meua ja no tan curta experiència vital, qui intenta amagar les seues obligacions o les defineix amb ambigüitat, és que té la intenció d'eludir-les. Potser no és el cas i, simplement, he estat víctima d'allò que se'n diu un llenguatge especialitzat. Totes les activitats humanes que es restringeixen a un àrea concreta del coneixement tenen els seus llenguatges específics. Així els filòlegs diem paremiologia en comptes d' "estudi dels refranys" o els metges diuen insuficiència hepàtica en comptes de "fotut del fetge". Tot i això, la majoria dels col·lectius que fan servir llenguatges especialitzats( i que no tenen per què pertànyer a l'àmbit acadèmic: poden ser pescadors de canya, aficionats a la tauromàquia o crítics de rock) quan s'adrecen a un públic no especialitzat fan el que es diu un canvi de registre per tal d'aconseguir que el seu discur siga entés com més i millor siga possible. Sembla, però, que aquesta actitud diguem-ne democratitzadora del coneixement, aquest vessant més didàctic no ha arribat encara a alguns àmbits. Ara mateix se m'acudeixen dos: el món de les finances i el món del dret i la justícia. Cal dir que si es tractara del món del macramé i de la colombofília, amb tots els respectes pels aficionats a aquestes pràctiques, no estaria preocupat. La meua preocupació ve de l'estranya idea que l'economia i la llei són activitats que afecten  totes les persones i que fóra interessant que tothom poguera ser capaç d'entendre els seus rudiments sense necessitat d'un torsimany (veieu? jo seria un bon banquer; he pogut dir "intèrpret" però he escrit "torsimany").

Torne ara a la carta ¿ No hauria sigut més raonable que en lloc de "Advertencia general sobre la excepción a la obligación de evaluación por el banco de la conveniencia." hagueren escrit "Casos en què el banc no té l'obligació d'assessorar-lo"? Però clar, això és perillós. Fins i tot podria donar-se el cas que algun client entenguera la carta. A més, no tot el que he dit abans és veritat. Hi ha un altre grup amb un interés especial que el seu llenguatge especialitzat no siga entés per la gent de fora del seu món: eixe món és el de l'hampa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada