Lingüística Forense

Jan Svartvik amb un col·lega en un curs sobre llenguatge no verbal

No sé si heu  sentit parlar alguna volta de la Lingüística Forense(LF). Per si un cas us en faig cinc cèntims: la LF és una branca de la lingüística aplicada que naix d'una confluència d'interessos entre la lingüística i el dret, o entre la llengua i la llei, si us agrada més. Quins són eixos interessos comuns? Doncs diversos, però tots estan basats en l'estudi de la comprensió i la producció de textos dins de l'àmbit jurídic. Açò vol dir que la LF estudia com fer més entenedors els textos legals i les seues interpretacions, però també el llenguatge que es fa servir als processos judicials i també aquells textos, siguen transcrits o gravats, que es poden utilitzar com a proves en un judici. Així, la LF pot ser útil al punt, per exemple, de determinar l'autoria d'una nota amenaçant o d'una trucada telefònica, però també s'ocupa de si un acusat és capaç d'entendre correctament o de produir un text concret. Els seus pares són els lingüistes Jan Svartvik, que començà a fer circular el concepte, tot i que ja havia estat utilitzat anteriorment, i Malcolm Coulthard , que ha sigut el seu més gran precursor. Té moltes aplicacions pràctiques (no debades és una branca de la lingüística "aplicada")  però me'n centraré en un parell , que hui m'interessen especialment.

En el seu estudi del llenguatge als processos judicials, la LF considera alguns grups socials, com ara els xiquets, els parlants de llengües estrangeres o algunes minories ètniques i dialectals, com a grups amb un potencial desavantatge en un procés jurídic per raó del seu diferent grau de coneixement de la  llengua vehicular a l'hora d'entendre-la o de produir-hi textos. Poden influir per tant en aquest desavantage l'ús dialectal per qüestions de procedència geogràfica o la inadequació del registre per motius culturals o d'altres.

Per altra banda, l'anàlisi de la producció de textos  utilizats com a proves en judicis intenta demostrar, sobretot, un parell de coses: si l'individu en el moment de la seua declaració tenia la capacitat lingüística de produir els textos que se n'han transcrit o si ,altrament, aquestes transcripcions han estats alterades d'alguna manera pels transcriptors.

A Espanya, la LF encara du bolquers però en altres països hi ha lingüistes forenses que col·laboren sovint en investigacions i processos judicials. Sembla, però, que tot i ser una branca força desconeguda i mancada de representació als departaments de les facultats de dret i filologia de l'estat, hi ha gent que està ben informada del que passa fora o té un instint natural per a la Lingüística Forense. D'altra manera fóra difícil d'explicar una notícia apareguda en la premsa d'ahir sobre el judici del "Caso Cooperación" en què es diu que l'advocat defensor del conseller Rafael Blasco intentarà aconseguir l'anul·lació de les transcripcions de les declaracions del seu representat per haver estat escrites en català normatiu, sent que Blasco va declarar en valencià col·loquial. Diu que açò fa que les  transcripcions puguen tenir un  sentit diferent del que tenien les declaracions inicials.

Pa cagar-se i no torcar-se. Aquesta última, és una expressió del valencià col·loquial que podríem transcriure de diferents maneres; propose uns exemples pràctics il·lustratius dels meus estudis sobre Lingüística Forense:

La transcripció en català normatiu seria "Per a cagar-se i no torcar-se", que crec que no dificulta la comprensió del significat original. En canvi, jo seria partidari de l'entrecomillat de les paraules considerades vulgarismes o barbarismes, és a dir: "Pa" cagar-se i no torcar-se, que trobe que respecta la fonètica original, aspecte important en unes transcripcions d'aquesta importància, i que conserva l'essència popular de l'expressió. En canvi, si posteriorment hem de traduir al castellà perquè els senyors magistrats no arriben a copsar l'ànima d'aquesta críptica llengua que és el català, i més encara el seu parlar dialectal i col·loquial de la Ribera, defugint una traducció literal i matussera que seria: "Para cagarse y no limpiarse", jo proposaria "Pa mear y no echar gota", que en reflecteix el sentit amb més fidelitat.

Potser fóra bona idea que els jutjats valencians pugueren comptar amb la col·laboració, sempre desinteressada, no cal dir-ho, dels centenars de professors interins de llengua que encara esperem plaça per a aquest curs. La Lingüística Forense ho agrairia molt, nosaltres ens enriquiríem (espiritualment) i , entre tots, aconseguiríem que la veritat i la llei resplendiren en aquest temps de foscor amb claror enlluernadora.

Rafael Blasco, que també sap fer coses amb els dits, amb un xic de Castelló que parla castellà