El 9 d'octubre (diada de sant Donís) de 1982, fa hui una trentena d'anys, Pau Guanyavents es llevà del llit després d'una nit d'amor frenètic, amb piuleta, tronaor i tota la mocaorà en pes. Guanyavents pensà en aquell moment que era de totes passades impossible que algú, mai, haguera sentit un amor ni tan sols semblant al que es desfermava al seu endins. Així que, resolt i decidit, es vestí i féu via cap a l'oficina de la societat d'autors del seu poble, on registrà i reservà tots els drets d'aquella manera esbojarrada d'amar que, com tots els enamorats, ell pensava inèdita i mai vista.
Des d'eixe dia viu enamorat, amb els habituals sotracs i trasbalsos que aquest estat comporta, però tranquil; amb la seguretat que dóna saber que ningú podrà estimar com ell estimà sense passar abans per caixa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada