dissabte, 12 de gener del 2013

A pagar-ho, pebrereta.

Una tomaquera de balcó clandestina.
Darrerament llegir la premsa s'ha convertit en un tast de desficacis que competeixen entre ells en diferents categories:al més estult, al més absurd, al més car, al més inútil, al més injust, al més fatxa... Si poguérem distanciar-nos-en prou com per a no sentir-ne personalment les conseqüències, alguns d'ells farien riure i tot. El problema és que la imbecilitat humana en xicotetes dosis pot ser matèria de comèdia, però quan la cosa aplega massa lluny el resultat sol ser dramàtic. Ho experimente personalment molts dies en veure el programa d'el Gran Wyoming. Fa temps que les bromes, que no han perdut gens d'enginy, no em fan ni gota gràcia. La culpa no és dels guionistes, és de la sobredosi d'estultícia i mala bava que patim.  De vegades no cal que l'estirabot siga de magnituds històriques ni estatals. De fet, sovint, la realitat sobre les persones i les societats se'ns revela en petits detalls quotidians, actes en aparença insignificants. Hui apareix una notícia a la informació de comarques del Levante en què ens conten que Inspecció de Treball obrirà expedient a uns jubilats de Xeraco que estaven treballant, sembla que fent llenya, al camp d'un d'ells. Segons pareix, tot se solucionarà amb una sanció però la inspectora que va cursar la denúncia va dir  als pobres diables que podrien, fins i tot, perdre la seua pensió. La cosa és com per a asclar-se el cap amb una maça. És que ens hem begut l'enteniment? ¿Com pot ser que no hi haja ningú capaç de posar trellat en una situació tan absurda? Ni sanció, ni res. ¿No hi ha ningú per damunt d'aquesta espantavelles, ni que siga al seu costat, que la puga reconduir a l'exòtic país del seny? ¿Cal donar arguments per demostrar la ridiculesa del fet? ¿És que la raó no serveix de fre quan la llei atempta contra drets i valors que estan per damunt d'ella? Sembla que no. Trobe que ja no tenim d'on agarrar-nos. Estem expòsits, com els bastards d'abans. Tot un país de bastards expòsits.O millor dit: de bastards i expòsits.
Jo, per si un cas , ja he llevat les tomaqueres que tenia sembrades en un cossiol del balcó de casa, no siga que vinga un inspector deprimit  que no pot agafar la baixa perquè li retallarien el sou i no podria pagar la hipoteca i acabe pagant jo els plats trencats de tots.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada