En House s'ho faria millor

En Gregori fent l'anunci de "Trau la llengua"

Acabe de llegir una notícia al Vilaweb sobre un nou greuge lingüístic. Una d’eixes agressions que mai no apareixen en la televisió quan qui la perpetra és un parlant de la llengua “oficial” i no d’una d’eixes llengüetes “cooficials” que es parlen per les aldees irreductibles de la península. M’estalviaré els detalls, puix l’agressió és de manual: un borinot carregat de mala bava que qualifica de mal educada una persona que, estant a sa casa, parla  la seua llengua(la de la persona) i no la d’ell (la del borinot). El borinot, com prescriu el procediment habitual, li recorda que som a Espanya, qüestió controvertida, si més no, i que ha de parlar espanyol, axioma encara més discutible, quan som milions de persones les que vivim a Espanya i  que ens expressem habitualment en una llengua diferent de l’espanyol.  Com dic, res de particular. Sembla que ací no hi ha més cera que la que crema; o acceptes amb resignació la supremacia d’una llengua i una cultura, amb les humiliacions quotidianes que açò comporta, o ,si no t’agrada, t’independitzes, tenint en compte que no pots fer-ho perquè va en contra de la constitució. O siga: “o faixa, o faixa”. Els fets han ocorregut en un hospital, entre un metge i una pacient (qüestió, com vorem, també discutible) i  el que té de  ressenyable és la carta de disculpa que el director adreça a la perjudicada. Hem de suposar que algú que és director d’un hospital havia d’haver tingut prou sensibilitat o ,si voleu, intel·ligència,  com per a  escriure aquesta disculpa en valencià. Però pot ser que això siga massa suposar. Evidentment la carta ha estat escrita en castellà. Fer-ho en una altra llengua hauria suposat abandonar la posició de supremacia cultural. Donar peixet. Només faltaria això, que tot un director d’hospital haguera d’escriure en valencià, eixa llengua de llauradors (sí, per ací encara hi ha qui ho pensa). També és probable que el senyor director no conega la llengua d’Ausiàs March, la qual cosa no milloraria molt la situació. A la carta no li sobra res: es parla dels pacients com a “clients”, molt en la línia de les noves tendències de considerar la sanitat com un negoci. I ,per a acabar-ho d’adobar, el senyor director afirma que en eixe hospital sempre s’ha atés els pacients (ara sí) de manera igualitària, independentment de la llengua en què s’expressen. El senyor director, ¿vol dir que a l’hospital no consideren que parlar valencià siga una malaltia infecciosa i que els pacients que en parlen no han de ser aïllats ni rebre un tractament especial? Quina bona gent. Els bese els peus per una actitud tan magnànima. Després d’aquest rosari d’encerts no deixa de sorprendre que la perjudicada, segons la notícia, s’hi haja declarat  “reconfortada per la carta”. Jo haguera tornat a urgències, això sí, amb un intèrpret.