 |
| La constel·lació d'Horologium |
El dia 31 de desembre del 2003 a les dotze de la nit, Felip Romanet es trobava assegut al sofà del menjador de sa casa al carrer de la Picaora de Castellonet de la Conquesta, mirant el televisor i engolint els dotze grans de raïm que la tradició prescriu per a eixe moment. Així que se n'empassà l'últim, s'alçà, anà a la cuina i va marcar el dia trenta-u de desembre amb un retolador fluorescent. Va quedar-se mirant tot el calendari, que era d'eixos que disposen tots els mesos de l'any en un full únic, i li paregué relacionar amb algun ordre conegut la disposició dels dies que durant eixe any havia marcat en color fluorescent per tal de registrar aquelles jornades en què no havia escoltat cap imbecil·litat. Però en eixe moment li paregué més urgent traure el cava del congelador per brindar per l'any nou. Quan obrí la porta, la llum que isqué de l'interior de l'electrodomèstic amerà el cos de Felip i el va descompondre en diminutes partícules que immediatament s'esvaïren en l'aire, absorbides per elles mateixes, com si es replegaren cap el seu endins, talment ho fan les banyes dels caragols.
Passats uns dies, el veïnat, en trobar a faltar Romanet en la seua acostumada visita diària al forn i al casinet, donà part a la policia, tot tement un desenllaç fatal. La policia, però, no va trobar Felip. Quan aconseguiren entrar al seu domicili el televisor continuava amb la xerrameca de costum, la nevera estava oberta i en un racó fosc de la cuina, el calendari ,amb uns quants dies tenyits de fluorescent, talment un grup d'estels nocturns, mostrava els punts més lluents de la Constel·lació del Rellotge.
Molt existencialista, aquest conte. M'ha recordat, en certa manera, el Cortàzar o Borges. O, a casa nostra, el gran Pere Calders.
ResponEliminaDues qüestions ortopèdiques: "imbecil·litat", amb ela geminada.
Últim paràgraf: "al trobar", no. "En trobar" (mira la Gramàtica zero!).
De ressss.
Ah, com veus, encara no domine este món: em dóna el compte de ma mare, no el de M.B.
Que prim que fila, Júlia. La ele geminada se m'ha escapat, però l'al+infinitiu l'he fet amb consciència, car sempre havia pensat que amb sentit causal era correcte, però té vosté raó, senyora Pérez. Per la seua agudesa en qüestions ortopèdiques hom diria que vosté inclús corregeix els treballs dels seus alumnes. Però no vull pensar malament d'una senyora tan respectable...
EliminaCortázar, Borges, Calders... massa me'n dónes!!