On t'envien quan t'envien... a escampar la boira.

Oritia, nua i en plena tramuntanada. Rubens.

És molt probable que, de totes les expressions que hem comentat i comentarem en aquesta secció, la de hui  siga una de les més amables amb el seu destinatari. Enviar a escampar la boira, entranyable expressió amb què acomiadàvem el segon episodi d' "On t'envien quan t'envien..." i que tantes voltes he fet servir en acabar alguna que altra classe en secundària, és una manera suau, tova, d'enviar. De fet, és tan poc danyosa  que inclús de vegades ens hi autoenviem. Per posar un exemple, quan diem: "Hala, isquem una estona a escampar la boira, que portem tot el dia tancats a casa", ho estem fent. Això no obstant, no ens hem d'enganyar. Aquesta és una expressió que pot fer, en moltes situacions, de succedani d'una altra de més grossa, l'ús de la qual considerem inadequat. El grau de malvolença de l'emissor quedarà a l'albir del receptor, segons el to, el context i la pròpia perspicàcia, que sovint l'emissor pressuposa escassa. Per tant, tindrem eixos dos sentits: l'amical, amb el qual enviem a passejar i gaudir d'un moment d'esplai; i l'irat velat, amb el qual pretenem desfer-nos d'algú sense massa contundència o indiquem que ja n'hem tingut prou, ambiguament i sense alçar la veu. O siga, una perla d'expressió.
Escampar la boira és aclarir-la, desfer-la, esbandir-la... que és el que hem de suposar que passa quan caminem a  través seu. Dic que ho suposem, per que si la boirada és espessa, per molt que anem i tornem, hi continuarem envolupats. Hi ha molts tipus de boira, però només en comentaré uns pocs: m'agraden els noms que la boira pren dels llocs on es disposa: la boira encelada, que és una boira enlairada i fina; i la boira terrera, que crec que no cal explicar on apareix. I també hi ha boira pixanera o ploranera, que és la que sol esdevenir pluja fina. L'origen de la paraula també és molt bonic. La boira deu el seu nom a una divinitat grega: Bòreas, que és la personificació del vent del nord. De la mateixa paraula ve boreal, mot que tots tenim associat a les famoses aurores de l'Àrtic. La boira té un inconvenient o un avantatge molt clar, i és, precisament, que ens furta la claredat. Per culpa seua veiem les coses emboirades i, massa sovint, fins i tot se'ns emboira el pensament.