On t'envien quan t'envien ... a fer guitzes.

Inaugurem hui una nova etiqueta/secció de continguts imprescindibles per a la vida moderna, entre la faramalla habitual i característica d'aquest bloc. Es tracta d'un apartat dedicat a la recerca de formes autòctones i enriquidores de "desfer-se aïradament ("iradament", segons el DIEC)" d'algú que fa nosa, o que  directament emprenya. Cal recordar que el verb "aïrar", com marca la dièresi, deriva del mot "ira", i no del mot "aire", tot i que enviar "a prendre l'aire"(o "a prendre vent") siga també una manera aïrada/irada d'espantar mosques impertinents, borinots, torracollons i altres espècimens enutjosos.Crec que és una eina útil per a l'època que ens ha tocat viure, bé siga per obrir-nos camí  en la procel·losa selva quotidiana amb autenticitat i riquesa expressiva, o bé per saber, sense por d'enganyar-nos, quan estem de més en un lloc. No cal dir que es tracta d'una secció oberta a les col·laboracions, ja que, n'estic segur, una necessitat tan bàsica i generalitzada com enviar a algú a fer guitzes( expressió amb que obrim la secció) ha d'haver donat una collita molt més abundosa que no ens pensem.

Doncs bé, anem per feina. Tot i que no la més freqüent, crec que "enviar a fer guitzes" algú és una de les formes genuïnes de "desfer-se'n aïradament", si més no al País Valencià, i que malauradament ha caigut en desús, substituïdes les guitzes per les punyetes o pel clàssic " a fer la mà" tan nostrat i que analitzarem en una altra ocasió. L'etimologia de la paraula "guitza", talment la paraula "punyeta",  sembla que no està molt clara, però sí el seu significat principal: "Acció d’alçar i llançar violentament endarrere una o ambdues potes posteriors un cavall, un ase, un mul, etc." D'açò també se'n diu "donar, pegar o tirar coces". Per tant si ens envien a fer guitzes, hi ha la possibilitat que ens estiguen enviant a pegar coces, que a primer cop d'ull sembla una activitat bastant poc profitosa, com ho són la majoria d'aquelles que ens envien a fer quan se'ns volen llevar del davant.
Una guitza, però, pot tindre també un altre significat, que és el que interpretem en la lletra de la  Jota vella  de Moixent, popularitzada per Pepe Gimeno "el Botifarra" i que podeu escoltar més avall. El fragment que ens interessa diu: 

                                                          "Pepiqueta guapeta
                                                          fa botifarres.
                                                          A pesseta la guitza,
                                                          totes cucaes."

D'on podem deduir, malgrat la mancança de referències als principals diccionaris de la llengua, que una guitza és també una mena de rast/rastellera, enfilall o reguitzell, paraula aquesta última amb la qual sembla compartir ètim, i  que parlant de botifarres(doblement, en aquest cas) justificaria plenament aquest significat. Vist açò ,¿podríem deduir que qui ens envia a fer guitzes ens envia a pastar o enfilar botifarres? Sembla dubtós. La interpretació més acceptada és que la guitza és, com la punyeta, un nom genèric d'origen tèrbol que fem servir per designar alguna cosa molesta o de poca utilitat. I, com ens expliquen al bloc "La parla d'Oliva", ambdues paraules són intercanviables en moltes expressions com ara: Fer la guitza/punyeta, enviar a la guitza/punyeta o a fer guitzes/punyetes o ser una punyeta/guitza, amb el sentit de ser alguna cosa un inconvenient o també un fer la mà, en llenguatge més que planer.

 Bé, com a primer lliurament, crec que ja ho tenim bé. Ànims, que segur que tindreu moltes i bones ocasions de posar en pràctica totes aquestes expressions més aviat del que imagineu. Bona sort. Us deixe amb el Botifarra i la seua guitza de a pesseta.