dimarts, 11 de desembre del 2012

Una efemèride improbable per al dia de hui, 11 de desembre

El misteriós cavaller que oblidà el tabac a casa.
L'11 de desembre de 1985, Richard Blimp es trobava a Madrid. Blimp és un prestigiós fotògraf nord-americà i en aquell moment s'encarregava de la foto-fixa en el rodatge d'un documental sobre els materials combustibles utilitzats en els autos de fe de la inquisició espanyola. A causa del mal oratge, eixe dia, el rodatge havia estat suspés i Richard aprofità per aplegar-se al Museu del Prado. Interessat per la pintura espanyola del segle XVI, s'aturà davant del retrat de "El cavaller de la mà al pit" d'el Greco. En la seua guia de butxaca d' "El Renaixement espanyol en cinc mil paraules" va llegir:
" Retrat de personatge desconegut, amb vestit negre de coll i punys d’encaix que llueix penjoll i espasa, detall que destaca la seva condició de cavaller. Una de les obres mestres del Renaixement espanyol i una de les més divulgades de la producció d’El Greco." Blimp estava escodrinyant el pom de l'espasa del cavaller quan li paregué percebre algun moviment al quadre. "Els gintònics d'anit", pensà. I continuà llegint: "Pintada durant els primers anys de l’artista a Toledo, El cavaller amb la mà al pit es distingeix per l’expressivitat de la mirada que el personatge manté fixa en l’espectador i pel naturalisme en el gest de la mà." Alçà els ulls i va vore com la mà, efectivament i amb total naturalitat, es palpava el pit. Tornà a la guia: "Hi ha interpretacions molt diverses al voltant del personatge i del significat del gest; n’hi ha alguns que afirmen que simbolitza diferents estats, com ara penediment o un jurament." Va recular una mica per guanyar perspectiva i va vore com aquell gentilhome del quadre es ficava la mà davall el gipó com si estiguera buscant alguna cosa. Tot seguit, el cavaller, sense variar la  mirada fixa i amb un punt interrogatiu, es dugué el dit índex i el del mig als llavis, i li demanà de fumar. Richard Blimp tingué un considerable ensurt i va apressar-se fins a la taula on seia el guarda de la sala, que en aquell moment rematava la lectura de De Vita Beata de Sèneca, i li va dir que el cavaller de la mà al pit acabava de demanar-li tabac.
El guarda tancà el llibre, alenà profundament i deixà escapar l'aire pels narius. Després li explicà que li sabia molt greu i que podia fer molt poc al respecte, però que si finalment decidia donar-li un cigarret al cavaller, recordara que la terrassa de la cafeteria era l'únic lloc on es permetia fumar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada