La badada de la garsa

El portet de Catarroja.

Al migdia d'ahir, eixia jo d'un establiment del centre comercial d'Alfafar, on havia anat per firar-me uns articles a preus irrisoris, quan vaig veure una garsa blanca que sobrevolava les naus comercials amb tanta parsimònia que obligava a contemplar-la. Un petit grup l'observàvem i quan arribà on estàvem, la garsa grallà. La gent va riure. No sé per què, la veritat. Estic segur que ningú no va entendre el que digué. En canvi tots semblaren molt sorpresos quan jo els vaig dir: "No patiu, em diu a mi" i em vaig encaminar cap al meu cotxe.

"Vaig a fer l'aperitiu a Ca Baina, te'n véns?", això m'havia dit. I cap allà que vaig fer. Les garses no són difícils d'entendre si realment t'interessa el que diuen i pares bé l'orella, és clar. Això sí, les de l'Albufera sempre parlen valencià apitxat de l'Horta Sud, són totalment monolingües. Això i el fet que sempre diuen coses inesperades les fa incomprensibles per a la majoria dels castellanoparlants, puix ja sabem que l'apitxat de l'Horta Sud junt amb el Hachijō-ben, que és un dialecte del japonés ple d'arcaismes que parlen a les illes al sud de Tòquio, són les dues llengües més difícils per a ells. A més, Ca Baina no és tampoc un lloc conegut de tothom.

Quan vaig aplegar al Portet de Catarroja la garsa ja feia una estona que estava esperant-me. Des del capdamunt d'un puntal de l'embarcador va resseguir el meu recorregut parsimoniós des de l'aparcament fins al seu davant. En arribar-hi va dir: "El teu caminar és tan parsimoniós que obliga a contemplar-lo".

- No em toques els collons, agró- Li responguí jo.

- Jo no sóc un agró, sóc una garsa blanca. Els de la capital sempre esteu igual: vos passeu la vida parlant castellà, estudieu valencià quatre dies i després veniu ací a dir-nos el que som i com hem de parlar.

- Jo no sóc de la capital.. sóc de l'horta del Grau... voreta riu.... I una miqueta de la Fonteta, altra mica de Malilla i altra de Montolivet.

- Tu ja no saps ni què eres, moniato. Moniato i catalaniste.

- Va, deixem-ho córrer. No comencem amb la cantarella de sempre o acabarem com Camot. Anem a fer l'aperitiu. Què vols, agró? Quintet i tramussos?

- Jo el que vull ho tinc ací fora però tu sí que estàs ben fotut, que no saps que Ca Baina tanca els dilluns?

- I per a què dius de vindre, carallot. Que tu no ho sabies?

-¿ Però tu et penses que amb la caboteta que m'ha donat Déu jo puc recordar-me ni del que he desdejunat este matí? No fotem, home. Portes de fumar? Doncs, hala, tira davant meu i anem a assentar-nos a l'embarcador i enraonarem un ratet.

- No es diu "assentar-se", agró. Cal dir "seure". I de "ratet" no vull ni parlar-ne.

-Toca't els collons!

Vaig traure tabac i paper i vaig començar a treballar-me un parell de cigarrets. Les garses blanques tenen dits prims i ungles llargues però tot i que poden restar dretes amb una pota encara no han aprés a fer-se els cigarrets sols amb l'altra. I volant, em va dir, és molt complicat i et poden llevar punts del carnet.



El meu compare, el "Garsa". 

- Però què fas, artiste? Tabac rònec?

- Contra! Agró, estàs fent-te normatiu. Rònec i tot? Que t'has apuntat a la Carles Salvador?

- Però ma que eres bleda. Sembla que acabes d'eixir de l'ouet. Què et pensaves, que no en sabíem , d'arcaismes, les garses? Quina gent la del "Cap i Casal"...-va dir amb sornegueria- Xe, per l'amor de Déu. Calla, calla, que no vull ni sentir-te i fes el favor d'adobar-me el cigarret amb aquesta pedreta negra que em vaig trobar l'altre dia a el Perellonet. Açò és mel!

I això férem: fumar, enraonar i badar mirant les barques, els arrossars i , més  lluny: cap a la Serra de Corbera i el Montdúber, que el dia era ben clar.

-Garsa-li vaig dir mirant l'aigua- ¿Tu creus que és menester que l'Albufera tinga més merda que el pal d'un galliner?

- Home, això és com aquell… què vols que et diga? Diuen que a les anguiles els agrada la merda, potser no estarien tan ufanes si l’aigua estiguera neta. Però vés tu a saber… no n’entenc jo, d’ecologisme.

-No sé, garsa, no sé. No em lleve de damunt com un cert pensament funest. Crec que al final anirà tot a fer la mà.

- Ja ho pots ben dir.

-Collons, garsa, com aprofites les classes.
I continuàrem badant, badant, fins que es féu hora de dinar.