L'oli, d'Oliva i la sardina, de Sardenya

Quan vaig llegir, ja no recorde on, que l’ètim del nom de l’illa de Sardenya era el mot llatí Sardinia, l’associació d’idees  amb el peix blau, saborós, fresc i en llanda, fou tan ràpida com inevitable. Quan una etimologia ens sembla escaient no hauríem de molestar-nos a escarbar-hi més. Això és  un principi fonamental per al benestar interior, com el bífidus actiu, i no sols aplicable, evidentment, a la recerca etimològica, sinó a qualque altra faceta de la vida. Quan una explicació ens satisfà, xe , quina necessitat d’anar esbrinant-ne els ets i els uts. Quina mania d’anar cercant les veritats essencials quan solen resultar tan decebedores. Si u pensa que el valencià , per posar un exemple recent, ve de l’iber i és feliç amb eixa creença, ja són ganes de fer la guitza les de tots aquells erudits que s’entesten a demostrar el contrari. Que potser la seua explicació ens farà més feliços? Quina dèria amb el rigor i quin crim execrable en contra de la imaginació i la conveniència. És per tot açò que en el “Rastre del pollastre” hem volgut crear aquesta secció d’etimologies imaginades que ja encetàrem amb l’apunt sobre els “boixos nois”; per tal d’elucubrar sobre tot allò que és fonamentalment mentida però que ens deixa tan satisfets quan ho considerem veritat de la bona; quan fem un esforç d’imaginació per explicar-nos allò inexplicable o fem  servir el “ això ja se sap”, per estalviar-nos explicacions que demostren que no, que no se sap.

Tornant al principi d’aquesta reflexió, en descobrir Sardinia, la meua imaginació es va poblar de vaixells romans navegant pel mediterrani amb  les xarxes curulles de sardines i pescadors que feien parada i fonda a l’illa en qüestió, de tornada d’un dia de feina, on trobaven tavernes on l’aiguamel corria a doll. Emperò, com dic, mai no estem conformes amb el que ens evoca la imaginació i vaig continuar burxant en la Sardinia fins que vaig pescar una altra teoria que diu que el nom de l’illa deriva del nom d’un antic poble, els Sherden (sards), que n'eren un dels coneguts com a pobles de la mar, que no vol dir que vivien al fons de la mar dins d'una pinya , sinó que eren un grup de pobles que entre el segle XV i el XII abans de Crist anaven rodant pel mediterrani buscant un lloc on raure. Sembla que els Sherden, que per a uns eren hàbils mariners i per a uns altres pirates i mercenaris, característica que comparteixen amb els  polítics, decidiren que una illa, que no sabem com es deia abans i que quedava al sud de Còrsega, on corria l'aire i hi havia bones vistes, era un bon lloc per establir-se. Així que allà que es quedaren, li afegiren un sufix al seu nom i la batejaren com a Sardinia.

No sé quina història us agrada més, la dels pescadors del Santurtzi mediterrani o la dels pirates roders. El cas és que ens queda el dubte de si la sardina pren el seu nom de l’illa, l’illa de la sardina o ni una cosa ni l’altra. I encara més,  removent i espigolant he trobat que els Sherden també són coneguts com Shardana i ja estic amb l’enrònia de dedicar una etimologia imaginada als balls folclòrics.