dilluns, 9 de setembre del 2013

Una efemèride improbable per al dia de hui, 9 de setembre.


El 9 d'agost de 1993, la dona de Miquelet Mira entrà a l’estudi del seu marit per oferir-li un got d’orxata  i el trobà desmuntant el telescopi  que feia unes setmanes havia instal·lat vora la finestra. Un mes abans, Miquelet havia topat amb el telescopi per casualitat en uns grans magatzems i no pogué estar-se de comprar-lo; el preu feia riure, Miquelet no s’explicava com els taiwanesos podien fabricar productes a uns preus que amb prou feines devien cobrir el valor de les matèries primeres. Però eixe no era el seu problema. Ell només volia veure les estrelles, els planetes,els cossos celestes i ,per què no?, algun cos celestial, que també n’hi ha a la Terra i no gaire lluny de la finestra del seu estudi. Miquelet el comprà, ple de deler  jovenívol.

Uns dies després, i havent escrutat ben a fons la guia de muntatge de l’artefacte, Miquelet l’instal·là al seu estudi. Va firar-se un  mapa del cel nocturn i anava localitzant punts lluminosos d’ací d’allà i associant-los a noms mitològics. En acabant,  assabentava la seua dona de les seues descobertes i ella assentia amb paciència i feia una ulladeta per l’estret foradet del visor. Contemplaren plegats la rojor de Mart, la blavor de Venus, les rugositats i cràters de la lluna i imaginaren selenites amagats al costat fosc del satèl·lit terrestre. Persones com nosaltres, però en bo; sense vicis, vel·leïtats ni mals pensaments.

"Selenites" de George Méliès
Aviat, però, l’entusiasme s’apaivagà. Miquelet s’adonà que les imatges que tant li havien cridat l’atenció en les cobertes de les revistes científiques no estaven a l’abast del seu telescopi a un preu que feia riure i produït per uns taiwanesos  que amb prou feines devien cobrir el valor de les matèries primeres, cosa que no era el seu problema. Així que Miquelet baixà a la Terra i orientà el seu telescopi cap a la cambra de bany d’una veïna, també taiwanesa, a la qual va poder veure un dia netejant-se les orelles amb bastonets higiènics. Un altre capvespre també va poder observar com la senyora Araceli feia punt de ganxo davall del llum de la saleta d’estar.

Passat un mes de la compra del telescopi, l’artefacte restava palplantat sobre les seues tres potes en un racó de l’estudi del senyor Mira. El 9 de setembre, Miquelet entrà a l’estudi cercant una guia micològica, ja que aquella tardor pensava eixir a fer bolets, la seua nova afició. Quan passà al costat del telescopi va ensopegar amb ell i va sentir alguna mena de recança. Va fer una ulladeta pel foradet del visor, com aquell que li fa una carícia a un gat del qual no se n’ocupa prou. Miquelet parà esment i va veure un home en una habitació que semblava un estudi. L’home mirava per un telescopi  i portava una guia micològica en la mà. Darrere d’ell hi havia una dona que semblava oferir-li un got d’orxata.

divendres, 6 de setembre del 2013

El retorn de l'aranya negra



Quan jo era xiquet i sentia parlar de l’aranya negra, com que anava tan escàs de coneixements entomològics com ara i tan sols un poc menys escàs de coneixements literaris,  no pensava mai  en insectes ni ,encara menys, en la novel·la de Blasco Ibáñez. La meua memòria recuperava al punt unes imatges en blanc i negre, supose que extretes del NO-DO, amb un porter de futbol  rus vestit de fosc, tot ell braços i cames que feien remolins i rebutjaven, quan no engrapaven, balons llançats per davanters impotents. Era Lev Yashin, considerat per molts el millor jugador de futbol de la història en la seua posició.
Així les empomava l'aranya negra, que mai va eixir a collir figues.
De vegades, les banalitats quotidianes, com crec que Borges definia les notícies d’actualitat, amenacen inclús els nostres records més personals. Des d’ahir una nova aranya negra s’ha ensenyorit de la ciutat de València i reclama un protagonisme que molts valencians semblen encantats de concedir-li. Un multimilionari carregat de petrodòlars es passeja pel cap i casal amb la idea de fer-hi inversions i comprar el sòl que trepitjà el seu admirat poeta Ibn Hazm allà pel segle XI. Però aquest “petroric” no passeja com ho va fer el poeta i filòsof cordovés, sinó que ho fa amb un estrambòtic vehicle dissenyat per ell mateix  que ha batejat amb el nom de “Black Spider” i que es troba a mitjan camí entre un vell Cadillac i un carro de combat. Un prodigi d’elegància i bon gust. El vehicle sembla que desperta admiració allà per on passa i tots volen fotografiar-se amb ell. Tot un exemple de les coses que admira una societat en decadència, que continua badant davant de la forma de vida que l’ha menat a la situació en què es troba. Tant se val que ens parlen mil voltes de la disbauxa, del malbaratament de diners i de recursos, de la necessitat de polítiques sostenibles basades en la conservació, de l’ús intel·ligent dels béns... Tot fullaraca, fum, paper mullat. Venerem a qui venerem i ens perd la vanitat, la supèrbia, la superficialitat i l’ostentació. Permetem que les aranyes negres envaïsquen la ciutat i quan quedem enganxats a la seua teranyina, ho fem de grat, més contents que un gínjol. I per això els nostres polítics acompanyen orgullosos el genet de l’aranya negra i li fan la rosca perquè es deixe els doblers ací, o a Xàtiva,on l’acompanya el sinyó alcalde i on el seu poeta favorit va escriure “El collar de la coloma” (en àrab, cal dir-ho, que després alguna alcaldessa va pel món inaugurant biblioteques i dient que Al Russafí ja escrivia en valencià).  Li fan ballar els nanos (amb perdó) perquè ens ajude a ser el que érem abans: una bèstia que fagocita el paisatge i el defeca convertit en xavos que van a les butxaques de qui no els necessita. Això ens posarà de nou "al mapa", i satisfarà eixa obsessió malaltissa que el món estiga pendents de nosaltres; la dèria de les criatures malcriades.
 Sí, a mi aquetes coses també hem fan  pensar que necessitem un canvi de mentalitat, urgent, si pot ser abans que no acabe la crisi. I també m’he preguntat on és, quan la necessitem, eixa passió pel foc purificador i renovador de la qual tants valencians s’enorgulleixen.