Una efemèride improbable per al dia de hui, 9 de setembre.

El 9 d'agost de 1993, la dona de Miquelet Mira entrà a l’estudi del seu marit per oferir-li un got d’orxata  i el trobà desmuntant el telescopi  que feia unes setmanes havia instal·lat vora la finestra. Un mes abans, Miquelet havia topat amb el telescopi per casualitat en uns grans magatzems i no pogué estar-se de comprar-lo; el preu feia riure, Miquelet no s’explicava com els taiwanesos podien fabricar productes a uns preus que amb prou feines devien cobrir el valor de les matèries primeres. Però eixe no era el seu problema. Ell només volia veure les estrelles, els planetes,els cossos celestes i ,per què no?, algun cos celestial, que també n’hi ha a la Terra i no gaire lluny de la finestra del seu estudi. Miquelet el comprà, ple de deler  jovenívol.

Uns dies després, i havent escrutat ben a fons la guia de muntatge de l’artefacte, Miquelet l’instal·là al seu estudi. Va firar-se un  mapa del cel nocturn i anava localitzant punts lluminosos d’ací d’allà i associant-los a noms mitològics. En acabant,  assabentava la seua dona de les seues descobertes i ella assentia amb paciència i feia una ulladeta per l’estret foradet del visor. Contemplaren plegats la rojor de Mart, la blavor de Venus, les rugositats i cràters de la lluna i imaginaren selenites amagats al costat fosc del satèl·lit terrestre. Persones com nosaltres, però en bo; sense vicis, vel·leïtats ni mals pensaments.

"Selenites" de George Méliès

Aviat, però, l’entusiasme s’apaivagà. Miquelet s’adonà que les imatges que tant li havien cridat l’atenció en les cobertes de les revistes científiques no estaven a l’abast del seu telescopi a un preu que feia riure i produït per uns taiwanesos  que amb prou feines devien cobrir el valor de les matèries primeres, cosa que no era el seu problema. Així que Miquelet baixà a la Terra i orientà el seu telescopi cap a la cambra de bany d’una veïna, també taiwanesa, a la qual va poder veure un dia netejant-se les orelles amb bastonets higiènics. Un altre capvespre també va poder observar com la senyora Araceli feia punt de ganxo davall del llum de la saleta d’estar.

Passat un mes de la compra del telescopi, l’artefacte restava palplantat sobre les seues tres potes en un racó de l’estudi del senyor Mira. El 9 de setembre, Miquelet entrà a l’estudi cercant una guia micològica, ja que aquella tardor pensava eixir a fer bolets, la seua nova afició. Quan passà al costat del telescopi va ensopegar amb ell i va sentir alguna mena de recança. Va fer una ulladeta pel foradet del visor, com aquell que li fa una carícia a un gat del qual no se n’ocupa prou. Miquelet parà esment i va veure un home en una habitació que semblava un estudi. L’home mirava per un telescopi  i portava una guia micològica en la mà. Darrere d’ell hi havia una dona que semblava oferir-li un got d’orxata.