"Esto con Franco no pasaba"

"Açò no passava quan Pere el Gran manava"

Ha tornat a passar. D'una pila d'anys ençà que no ho havia tornat a sentir més que fent broma, en reunions d'amics.Perquè si alguna cosa ensenyen els anys és a triar bé les amistats. Però hui ha tornat a passar, i no era broma. Jo estava desdejunant en un bar d'eixos de "güelos" que a mi m'agraden tant i que ara els porten xinesos. El que faig normalment és fer com que mire la tele i pare l'orella a vore què diu la gent. Perquè de fa un temps cap ací  m'ha agafat per interessar-me per la vida de la gent; sobretot per la de la que no és famosa. Total, que  en això estava quan arriba un tio mandrango i ho amolla. Anava parlant amb els seu "compinxe". Perquè aquesta gent, si m'ho permeteu,  jo crec que no pot tindre amics. Diu el moniato dels collons: "Esto con Franco no pasaba, eh?". Jo, que darrerament, a banda d'interessar-me per la vida de la gent també m'ha pegat la volada de no prejutjar ningú, he pensat: "Hòstia, no és massa matí per a tanta barbaritat?" I he girat el cap, amb l'esperança vana que el comentari fóra sarcàstic. I efectivament, l'esperança era vana i el comentari no era sarcàstic. I què volíeu que fera? ¿Que m'alçara i li diguera: "a vosté el que li passa és que és un malparit i on millor estaria és donant de menjar als cucs amb el seu amic el general"? Doncs no ho he fet, però promet que en una altra vida, si tinc temps d'anar a Taekwondo, ho faré.  També em podríeu dir: "Si no anares a desdejunar als bars i a parar l'orelleta com una portera a vore què diu la gent no sentiries el que no vols sentir". I damunt tindríeu raó. El cas és que m'he quedat escoltant com el fardatxo modorro aquest  es queixava d'algú que hui divendres de bon matí ja anava borratxo. He pensat que, per segona vegada des que havia entrat al bar, el fardatxo s'enyorava: primer, de don Paco i segon, de la botella de Soberano, que "es cosa de hombres". Després, el tabalot ho ha acabat d'adobar dient: "En este país hay mucho mangante viviendo de los cuatrocientos euros". Ací sí que he estat d'un pel d'alçar-me i de donar-li la meua targeta, després de presentar-me com un "mangante" que intentarà cobrar els quatre-cents euros a partir del mes de febrer si la Conselleria d'Educació, el Servef o Maria Santíssima no posen remei i l'estat espanyol té a bé considerar que sóc mereixedor d'aquest subsidi. Però, ja ho sabeu, tampoc ho he fet. Sóc un cagueta.

El que sí que he fet és quedar-me pensant una bona estona en tot el que passava i no passava amb Franco i,quan he volgut dir-li a cap de suro que el que havia passat amb Franco era millor que no tornara a passar i que el que no havia passat ja era hora que passara, resulta que ja se n'havia anat. Potser tot ha estat un somieg. La típica fantasia de qui no anà de xiquet a classes de Taekwondo.

Al remat, quan m'he aixecat per pagar-li al  bon mandarí, he pensat en com estava ja de trillada la frase en qüestió i en la millor manera de substituir-la. Posats a triar una època daurada del nostre país i no del país veí, he pensat que estaria bé dir: "Açò amb Alfons el Magnànim no passava", però queda una miqueta llarg, no?. Potser quedarà millor amb Pere el Gran. "Açò no passava amb Pere el Gran" crec que és la fórmula perfecta. A més, d'això fa tant de temps que  ningú no es recorda ja ni de qui era i ,per tant, a ningú no se li quedarà travessat el mos de croissant a la gola quan un altre ho amolle en qualsevol bar de "güelos". D'eixos que tant m'agraden a mi.