Una efemèride improbable per al dia de hui, 19 de novembre

Tetrabrick de vi "El Diego", guanyador de la "Marraixa de Plàstic" al millor disseny d'envasos.

El 19 de novembre de 1964 es van concedir per primera vegada els guardons del Certamen Internacional de Vins de Marraixa, Vila de Vinaròs. Aquest certamen va ser creat pel viticultor Bernat Mallol i, malgrat no tindre gens de ressò als mitjans de comunicació, gaudeix de gran prestigi entre els degustadors amants dels vins de taula i de la casa. El senyor Mallol obrí la cerimònia de lliurament de premis de l'edició d'enguany amb un discurs en què va lamentar l'abandonament per part d'alguns cellers de la clàssica marraixa. Tot i que, va dir, "Cal adaptar-se als canvis i a les noves exigències dels mercats, i per bé que els nostàlgics trobem a faltar la marraixa, no hem d'oblidar que altres envasos com el tetrabric o el bidó de propilé també ens fan un gran servei." No debades, en aquesta edició s'estrenava un nou guardó en una modalitat fins ara inèdita com és el disseny d'envasos. El premi "Marraixa de Plàstic" va ser atorgat al vi "El Diego", pel seu disseny d'un envàs tipus tetrabrick il·lustrat amb la imatge de Maradona. Mallol, citant el conegut refrany "El vi fa sang i l'aigua fang" va animar al consum del vi de taula i de la casa sempre sense "llimonà", ja que, manifestà," és una porta oberta a noves experiències no sols gustatives, sinó vitals." Els altres guardons es repartiren de la següent manera: la "Medalla de Quincalla" al millor vi picat va ser per a un vi negre servit en un bar de menús del polígon industrial del Forn d'Alcedo; i la "Insígnia de Llanderola"  al millor vi aigualit fou de nou per a la "Bodegueta del Pinxo" el propietari de la qual,  tot citant Paracels, va dir que "El verí està en la dosi" i  va jurar per Posidó que feia la mescla amb aigua de l'aixeta. El colofó per a una vetllada de tèrbol endemà on el vi escaldat va córrer sense aturador el va posar un guardó esperat per tots els assistents com va ser el lliurament de l'honorífica "Barrica d'Eucaliptus" al millor vi envellit en bóta de conglomerat a la desapareguda "Bodega Ivars". Bernat Mallol, visiblement emocionat, va cloure l'acte  amb unes paraules d'agraïment per a la ciutat de Vinaròs, ciutat que novament va acollir el certamen i amb la qual Mallol no està unit per cap lligam familiar ni afectiu però el nom de la qual li va semblar idoni per al concurs, ja que segons ell: "Combina a la perfecció les paraules vi  i arròs i si ho diu un alemany sona com vinarros."