dimarts, 25 de setembre del 2012

A la ciutat d'Ignora

Ignora és una ciutat de vora mar. Ignora abans sabia que era poble. Poble de pescadors i camperols: terra de pa, de molins, d'olives i garroferes. Ignora té vistes en dos blaus: de cel i de mar; en un bon grapat de verds: de pins, d'olivera, de garrofer, de canyes, de senill, de figuera... ; i de molts marrons, ocres i grisos. Fins i tot té vistes de "en dies clars es veu Eivissa".
A Ignora hi ha cales i en una cala hi ha un bar. Abans Ignora sabia que eixe bar era un "merendero", però "merendero" ja no s'estila, i ara es diu bar-restaurant.
Un bonic senillar, prop d'Ignora.
En eixe bar-restaurant hi ha taules envernissades fa anys, amb el vernís rosegat pel salitre, que tenen les potes de canya de bambú o, potser, que l'imiten. També hi ha un comú (que és una paraula que tampoc s'estila) de cavallers, sense paper higiènic ni tovalloles, amb el dibuix d'un home que fuma en pipa penjat a la porta. Tenen un altre comú, per a les senyores, amb un dibuix d'una dona amb cabellera curta a la moda dels seixanta, que es pinta els llavis.
Una cambrera jove sudamericana, que no té per què ser simpàtica amb els clients, atén les taules de la terrassa, coberta (la terrassa) amb un canyís de canyes que ni són de bambú ni tampoc l' imiten.
Els clients poden demanar un bon arròs a banda i , en acabant, restar badant i mirant la mar, que  tot el temps és al bar-restaurant, sense que es conega dia que no hi haja acudit.
Els clients poden anar-hi, posem per cas, un vint-i-u de setembre i fer-se compte que l'estiu no acaba, sinó que comença. Si  bé és això el que els clients realment desitgen.
I tot això, i més, Ignora ho sap, perquè Ignora abans era sàvia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada