Doncs això... " A tope".

El mitjà de comunicació més plural i objectiu que conec és la ràdio del cotxe de mon pare. Té la particularitat de canviar d'emissora cada volta que agafes un clot o un bony en la carretera. Això et dóna una perspectiva una mica fragmentada de l'actualitat, cosa que la fa equiparable a la de qualsevol altre mitjà, però sobretot més equànime. Hui, durant el seu periple pel dial, al pas per l'autovia pel terme  de la Vall d'Uixó, que, atès l'estat del seu asfalt, afavoreix molt l'alternança de veus i punts de vista, se li ha concedit veu a la COPE, gràcies a Déu. Hi he pogut escoltar dues notícies. En la primera: "... en la final de copa de esta noche que enfrentará al Real Madrid i al Atlético no habrá silbidos para el himno nacional, ni banderas separatistas. Será la fiesta del fútbol español..." ; la segona, una resposta  del l'homenet wert, que ha vist aprovada la seua  llei de consens després, segons ell, d'haver parlat amb molts "elements" del sistema educatiu (d'això,n'estic completament segur; massa "elements" coneix aquest home). Responia, el ministre, a una qüestió sobre la quantitat d'assignatures amb què es podrà passar de curs: "...con dos assignaturas, siempre que no sean las matemáticas i una de las lenguas; la común o la cooficial...". Modestament, crec que fóra molt bo que el ministre d'Educació sabera que allà on tenim dues llengües oficials, les cooficials són les dues, no només la pròpia del territori. En això consisteix fonamentalment la cooficialitat, en una igualtat en l'estatus jurídic de totes dues llengües que massa sovint alguns obliden. Així és que ja sabeu, si encara teniu ganes de sentir-vos espanyols, aquesta nit teniu la festa del vostre futbol. Jo em reservaré el fervor patriòtic per a demà a la nit, que és el festival d'Eurovisió. Crec que per fi ha arribat el moment d'Andorra. Amunt!