El racó dels malentesos lingüístics

 

  

Ambigüitat feble

-M'han dit que l'Antoni i la Marisa ho han deixat, no?
-Sí. Vaig fer un café amb ells la setmana passada. Per separat, és clar.
- I com s'ho han pres?
- Ell, molt tocat i ella, a soles... molt fort.
- Doncs abans els agradava més el te.

 

Cirurgia

La diferència entre un cirurgià estètic i un cirurgià estàtic és que al segon mai no  li tremola el pols.

 

Melons enclítics

Salvoret va nàixer a l'horta de València i allà va aprendre a parlar valencià. Acostumava per tant a fer servir la forma reforçada d'alguns pronoms darrere del verb, com tots els seus veïns. Deia per tant "deixa-me-ló" o "compreu-me-ló", posant l'accent a la darrera síl·laba, em comptes de "deixa-me'l" o compreu-me'l", com mana la normativa.

Quan tenia vint anys va fer-se novieta i un dia que ella es quedà a soles a casa el convidà a sopar. Ella el va rebre amb un vestit transparent per baix del qual Salvoret creia endivinar negrors incitadores. Quan ja acabaven el plat de pollastre rostit, ella, va posar-se dreta i, generosament va oferir: "Voro, vols menjar meló?"

En Salvoret se'n feia creus de la proposició i com que ja feia estona que hi pensava, no va mirar pèl, o millor dit, en va mirar massa, i s'abraonà damunt la xicona, que va quedar una mica astorada de tanta fogositat. Controlat l'incendi, Salvoret entrà a la cuina a fer un glop d'aigua. Curiosament no es va sorprendre gens de veure unes tallades de meló preparades en un plat per a les postres.

 Maduixes marines o el perill del vocalisme àton

(un valencià en un restaurant de Barcelona)

CAMBRER

Què vol prendre?

CLIENT

Alguna cosa lleugera... una amanida, per exemple.

CAMBRER

En tenim César, de fruits de la mar, d'enciam o ,una novetat: de medusa i algues.

CLIENT

Doncs traga-me'n una d'enciam, per favor. Les maduixes millor per a les postres. Quina barbaritat! Maduixes a l'ensalada...

Hi és, I am

La tercera volta que la Tània es presentà a les oposicions per a professora de secundària de llengua anglesa estava molt nerviosa. Hi contribuí el fet que perdés el tren que tenia previst d'agafar. Arribà amb el temps tan just que quan pujava l'escala fins al primer pis va sentir com una funcionària ja havia començat a cridar els opositors.Quan sentí el seu nom per primera vegada el pantaix no la va deixar contestar. La funcionària va repetir: " Tània Peris", "No?", Hi és o no?".

-Yes!- contestà la Tània des de l'escala.