dimarts, 31 de juliol del 2012

Històries d'aturats narrades en primera persona

Torne ara del SEPE. Si algú pensa que això és una veu per a espantar els gats, he d'aclarir-li que no , que és el Servicio Público de Empleo Estatal. Sembla que és així des del 2003( i jo dient-li INEM, que ignorant que sóc). Del SEPE i del CAISS (Centro de Atención y Información de la Seguridad Social). És bo que tots anem dominant la terminologia per guanyar temps, que és, precisament, el que d'ara endavant ens sobrarà.
Al SEPE m'he assabentat que encara podré cobrar alguns mesos que puc recuperar d'una prestació que se'm va concedir a l'estiu de 2010, que era de huit mesos (240 dies) i de la qual només n'he consumit dos i mig ( 75 dies) durant els últims dos anys. Això sí, quan es complisquen els 180 dies d'atur se m'aplicarà el descompte corresponent a un atur de llarga durada. "Però només me'n queden 165 de prestació. No puc arribar als 180." -He contestat jo-."Quan arribe als 180 comptabilitzats des del primer dia dels 240 que li concediren en aquell moment". -Han contestat ells-.
O siga, que si us concedeixen una prestació de més de sis mesos, encara que els consumiu en sis anys i només cobreu la prestació un mes a l'any, quan arribe el dia 180 de la prestació, per molt que hageu treballat 66 mesos dels últims sis anys i cobrat 6 mesos de prestació , sereu considerats com aturats de llarga durada i us aplicaran el descompte per a castigar-vos per ganduls, quan en el meu cas és la mateixa administració la que m'acomiada i em torna a contractar passat l'estiu per tal d'estalviar-se la meua nòmina durant les vacances, cosa que fa uns anys era causa de sanció per part de la inspecció de treball.
També he hagut de demanar un paperet que em permet eixir a l'estranger durant quinze dies en un any. Però he de tenir en compte que si n'acumule més de quinze fora del país (no del meu, de l'altre més gran), se'm podrà suspendre la prestació per considerar que he canviat de domicili. Aquest permís és necessari perquè et concedisquen un "Certificado sustitutorio de la tarjeta sanitaria europea", ja que si estàs desocupat no tens dret a renovar aquesta targeta encara que tingues una pila d'anys cotitzats a la Seguretat Social.
O siga que els mesos de cobrar prestació són acumulables a l'hora de fer-ne el recompte per aplicar el descompte per aturat de llarga durada, però els anys cotitzats a la Seguretat Social no són acumulables a l'hora de concedir-me la targeta sanitària europea. Ara entenc allò que el temps és relatiu. Quanta raó tenia Einsenstein. O eixe feia pel·lícules? 
Ací us deixe una cançó que parla d'esperes de llarga durada, perquè mateu el temps.

2 comentaris:

  1. Què dir. Sé que despertaré sospites sense fonament, però trobe que el protestantisme se'ns ha colat pel darrere, ha pujat fins als esglaons més alts de la piràmide ideològica de la societat hispànica i hem acabat per considerar que aturat és sinònim, no ja de maltreballa, sinó directament de delinqüent (un lladre de mena, que furta els recursos creats pels que sí treballen i no són funcionaris), que fer vacances és malbaratar la riquesa del país i que cobrar el subsidi és una cursa d'obstacles i que cal fer fora del joc a una quantitat important de cobrants, per criteris que no tenen que ver (i açò és el més immoral) amb la seua situació econòmica, sinó amb el seu domini del tempo, del ritme i les normes de l'estat del malestar que hem esdevingut.
    Propose una tornada al catolicisme nostre de tota la vida, en el qual pecar era ser infidel, malparlar, dir irreverències, cosetes que amb un poquiu de contrició t'eren perdonades. Així ens podíem entendre, potser no estar d'acord, però sí entendre'ns. Però este rotllo luterà, anglicà i profundament calvinista de sentir-te culpable per simplement voler existir i que ens diguen dia rere dia que el nostre afany no és rendible per al país a alguns se'ns està fent un malson insuportable.
    Ànims.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, no sé. Jo no veig gaire treballadors que se senten culpables ni per estar cobrant prestacions, ni encara menys, com diuen alguns, per haver viscut per damunt de les nostres possibilitats. Ni cap polític o banquer que assumisca alguna responsabilitat, dimitisca o tinga algun rosec de consciència per la situació. El que sí que veig més viu que mai és un costum molt espanyol que és el de tirar-li la culpa als altres i a més, per part dels governants, una voluntat clara d'anar retallant drets i recursos de les classes menys privilegiades. No sé si Calvino aconsellava aquestes pràctiques però els cacics d'ací sempre les han aplicat i molts eren gent de missa. Tota una altra cosa és com les nostres autoritats ens vulguen fer sentir, però crec que per ara l'intent d'autoflagelació de la població no està qualllant.

      Elimina